Quan d’ací a un any en els Instituts Públics de Secundària de la nostra comunitat hagen de realitzar la tasca de qualificar als nostres fills i filles per l’assignatura d’Educació per a la ciutadania ja tindrem resoltes totes les qüestions i malentesos que avui estan omplint els diaris, les pàgines web i els foros de debat d’aquest país...
Aquest país que cantava fa uns anys “qui perd la llengua perd la identitat”, aquest país que va aprendre a escriure entre línies i a parlar amb el silenci....
Quan d’ací un any ja s’haja complit la llei, aquesta assignatura, com la fruita maura haurà caigut pel seu propi pes... i els resultats estaran damunt la taula, en les nostres taules ... en les nostres mans...
Mentres esperem...
Una recomanació per a l’ alumat que trieu l’opció B...recordeu en l’apartat d’agraïments del vostre treball donar les gràcies directament (transversalment no estaria correcte) a Conselleria pel seu esforç de portar endavant aquesta assignatura en anglés... perquè gràcies a la seua inestimables insistència estem estudiant CIUTADANIA tots i totes, sis mesos abans d’iniciar-se la impartició de l’assignatura.
dimecres, 2 de juliol del 2008
CITIZEN ALEXANDER
La periodista d'un diari em pregunta que opinem les famílies a les que represente en relació a l'assignatura d'EpC i jo tinc ganes de contestar-li amb ironia en anglés i dir-li que els nostres fill i filles no son els únics que no estan preparats per a tindre en la actualitat en 2n d’ESO una assignatura amb contingut en anglés.... nosaltres tampoc...
En primer lloc jo no sé anglès (com la majoria dels pares actuals) i per aquest motiu no sabré el que diuen els llibres de text i per aquest motiu no podré saber la ideologia que estan treballant a classe ... i per aquest motiu no vull aquesta assignatura en anglés. Aquesta primera valoració pense que es inqüestionable.
Davant la frase “The cook kissed her” (l’exemple es de Jakobson) ¿com anem els pares o las mares a saber el gènere del cuiner? Pel contexte? Pel sexe del nostres fills? Anirem a fer consultes als traductors per saber que estudien els nostres fills...I amb qui es besen?? Els lingüístics tampoc han resolt aquesta traducció....
I en el cas de que l’alumnat sap molt d’anglès i suposant que les famílies també... jo em pregunte....¿seran millors “citizens” que els que suspenen aquest idioma..?.
La polèmica que avui tenim davant es totalment virtual, es una gran xarxa idiomàtica per amagar la veritat: que no volen impartir aquesta assignatura en la nostra comunitat.
En primer lloc jo no sé anglès (com la majoria dels pares actuals) i per aquest motiu no sabré el que diuen els llibres de text i per aquest motiu no podré saber la ideologia que estan treballant a classe ... i per aquest motiu no vull aquesta assignatura en anglés. Aquesta primera valoració pense que es inqüestionable.
Davant la frase “The cook kissed her” (l’exemple es de Jakobson) ¿com anem els pares o las mares a saber el gènere del cuiner? Pel contexte? Pel sexe del nostres fills? Anirem a fer consultes als traductors per saber que estudien els nostres fills...I amb qui es besen?? Els lingüístics tampoc han resolt aquesta traducció....
I en el cas de que l’alumnat sap molt d’anglès i suposant que les famílies també... jo em pregunte....¿seran millors “citizens” que els que suspenen aquest idioma..?.
La polèmica que avui tenim davant es totalment virtual, es una gran xarxa idiomàtica per amagar la veritat: que no volen impartir aquesta assignatura en la nostra comunitat.
falta greu o molt greu
Encara que soc conscient que hi ha pares i mares que veuen en la proposta de Conselleria de donar en anglès l’assignatura de Educació pera la ciutadania una garantia d’immersió lingüística o una porta oberta al mercat laboral internacional, volia contar-vos que des de que es va publicar l’ordre que la regularà, els pares ens vam revoltar i seguim en la via de la insurrecció davant d’aquest text.
Ara, des d’algunes federacions de la comunitat, animem a les famílies a completar la matrícula de 2n d’ESO amb una sol·licitud on es demana la llengua oficial en que es vol rebre dita assignatura basant-nos en la Llei d’Us i Ensenyament del valencià.
Així... i al igual que Conselleria per fer complir les lleis emmarca i aposta per la repressió al professorat insubmís a l’ordre ... Els pares i les mares també estem regits per altres normes i ordres com son la Llei de la Coherència, la Llei no escrita del Sentit Comú i la Llei de l’Amor. I amb aquestes lleis a la mà el estar callats o sense fer res ... no seria una falta lleu, seria una falta molt greu davant del nostres fills i filles, que a la fi, son els motiu de tota aquesta baralla.
I com no puc acabar d’un altra manera...els pares i les mares de les AMPES repetirem fins que ens escolten que volem una escola pública, de qualitat i en valencià.
Isabel Vicent Soriano-Canós
Presidenta de la Federació de Pares i Mares de la Provincia de Castelló.
Ara, des d’algunes federacions de la comunitat, animem a les famílies a completar la matrícula de 2n d’ESO amb una sol·licitud on es demana la llengua oficial en que es vol rebre dita assignatura basant-nos en la Llei d’Us i Ensenyament del valencià.
Així... i al igual que Conselleria per fer complir les lleis emmarca i aposta per la repressió al professorat insubmís a l’ordre ... Els pares i les mares també estem regits per altres normes i ordres com son la Llei de la Coherència, la Llei no escrita del Sentit Comú i la Llei de l’Amor. I amb aquestes lleis a la mà el estar callats o sense fer res ... no seria una falta lleu, seria una falta molt greu davant del nostres fills i filles, que a la fi, son els motiu de tota aquesta baralla.
I com no puc acabar d’un altra manera...els pares i les mares de les AMPES repetirem fins que ens escolten que volem una escola pública, de qualitat i en valencià.
Isabel Vicent Soriano-Canós
Presidenta de la Federació de Pares i Mares de la Provincia de Castelló.
dijous, 10 d’abril del 2008
SI EL MEU FILL FORA PRESIDENT DEL GOVERN...
Si el meu fill fora president del govern....(el dret de la rèplica...)
Lleig els arguments pels quals s’insisteix a donar l’assignatura d’Educació pera la ciutadania en anglés i no em puc callar...Dins del més estricte respecte a la constitució i al nostre Estatut em semblauna forma paupèrrima de reivindicar el trilingüísme, quan vivim en una societatbilingüe i clarament castellanitzada.
Em sembla, sincerament, que no sòl les famílies pensem que es una“frivolitat”...sinó també pensem que, davant de la gran repte que suposa educar i organitzar els centres educatius pareix sarcàstic i burlaner volerdonar una assignatura d’aquestes característiques en altre idioma.
I ja per finalitzar...si el meu fill o la meua filla fòren president opresidenta del govern d’açí a 20 anys ... no estarien exclosos de cap reunióinternacional per no conèixer qualsevol idioma comunitari ja que tindrien alseu costat un intèrpret, preparat per l’exercici del seu treball des de lallicenciatura de Traducció i Comunicació que, senyor conseller, s’estudia enles 3 Universitats de la nostra comunitat. Isabel Vicent Soriano-CanósPresidenta de FAPA Castelló “Penyagolosa”
Lleig els arguments pels quals s’insisteix a donar l’assignatura d’Educació pera la ciutadania en anglés i no em puc callar...Dins del més estricte respecte a la constitució i al nostre Estatut em semblauna forma paupèrrima de reivindicar el trilingüísme, quan vivim en una societatbilingüe i clarament castellanitzada.
Em sembla, sincerament, que no sòl les famílies pensem que es una“frivolitat”...sinó també pensem que, davant de la gran repte que suposa educar i organitzar els centres educatius pareix sarcàstic i burlaner volerdonar una assignatura d’aquestes característiques en altre idioma.
I ja per finalitzar...si el meu fill o la meua filla fòren president opresidenta del govern d’açí a 20 anys ... no estarien exclosos de cap reunióinternacional per no conèixer qualsevol idioma comunitari ja que tindrien alseu costat un intèrpret, preparat per l’exercici del seu treball des de lallicenciatura de Traducció i Comunicació que, senyor conseller, s’estudia enles 3 Universitats de la nostra comunitat. Isabel Vicent Soriano-CanósPresidenta de FAPA Castelló “Penyagolosa”
dimecres, 20 de febrer del 2008
article :VERGONYA, COMPANYS, VERGONYA
Vergonya, companys, vergonya
El títol d’aquest article d’opinió l’he usurpat del crit que va fer Jaume I en la batalla de Portopí quan va veure que ningú dels seus cavallers volia avançar cap a la lluita, i va dir la frase “vergonya, cavallers, vergonya” demanant dignitat als seus militars.
Aquesta frase es va dir fa vuit-cents anys, però avui podem reprendre-la, en el mateix sentit, dins el context de la llengua: us la cride a tots els pares i mares de Borriana que tenim els nostres fills i filles en els col·legis i instituts públics d’aquesta localitat.
Aquest diumenge, se celebrarà la cursa de Sant Blai per als xiquets i xiquetes del poble, activitat organitzada per l’ajuntament, publicitada entre d’altres en un valencià ben lluny de ser normatiu. Serà, doncs, una cursa plena de faltes d’ortografia.
És per això que les AMPES dels centres públics de Borriana hem decidit no col·laborar en aquesta activitat. Tot i això, no volem parlar del tema: pensàvem que aquesta lluita ja no era la nostra, o bé crèiem que ja la teníem guanyada. Però, com en altres temps es feia, tornarem a parlar-ho entre línies: perquè també ara continuem censurant-nos, posant-nos la vena als ulls. Aquest diumenge, competirem en silenci i abans d’entrar al recinte ens deixarem les paraules en la línea d’eixida i els guanyadors recolliran les medalles i llorers, arropats pel propi poble, que, sense saber-ho, n’és el gran perdedor.
A bon entenedor poques paraules basten..., però si et perds en els punts suspensius o no entens les meues paraules, o per si de cas no eres de Borriana... sols et donaré la previsió del temps: a Borriana aquest cap de setmana hi haurà mal temps per a la llengua.
Isabel Vicent Soriano-Canós
Presidenta de la Federació de Pares i Mares “Penyagolosa” de la Província de Castelló.
El títol d’aquest article d’opinió l’he usurpat del crit que va fer Jaume I en la batalla de Portopí quan va veure que ningú dels seus cavallers volia avançar cap a la lluita, i va dir la frase “vergonya, cavallers, vergonya” demanant dignitat als seus militars.
Aquesta frase es va dir fa vuit-cents anys, però avui podem reprendre-la, en el mateix sentit, dins el context de la llengua: us la cride a tots els pares i mares de Borriana que tenim els nostres fills i filles en els col·legis i instituts públics d’aquesta localitat.
Aquest diumenge, se celebrarà la cursa de Sant Blai per als xiquets i xiquetes del poble, activitat organitzada per l’ajuntament, publicitada entre d’altres en un valencià ben lluny de ser normatiu. Serà, doncs, una cursa plena de faltes d’ortografia.
És per això que les AMPES dels centres públics de Borriana hem decidit no col·laborar en aquesta activitat. Tot i això, no volem parlar del tema: pensàvem que aquesta lluita ja no era la nostra, o bé crèiem que ja la teníem guanyada. Però, com en altres temps es feia, tornarem a parlar-ho entre línies: perquè també ara continuem censurant-nos, posant-nos la vena als ulls. Aquest diumenge, competirem en silenci i abans d’entrar al recinte ens deixarem les paraules en la línea d’eixida i els guanyadors recolliran les medalles i llorers, arropats pel propi poble, que, sense saber-ho, n’és el gran perdedor.
A bon entenedor poques paraules basten..., però si et perds en els punts suspensius o no entens les meues paraules, o per si de cas no eres de Borriana... sols et donaré la previsió del temps: a Borriana aquest cap de setmana hi haurà mal temps per a la llengua.
Isabel Vicent Soriano-Canós
Presidenta de la Federació de Pares i Mares “Penyagolosa” de la Província de Castelló.
dissabte, 12 de gener del 2008
Subscriure's a:
Missatges (Atom)