“Educació versus sanitat”

document escrit en juny de 2007.... quan sòl hi havia bonollibre pels alumnes de 1r i 2n de primària.....

Al nostre conseller li agrada comparar la mal denominada gratuïtat dels llibres de text amb el sistema sanitari de gratuïtat dels medicaments...¿podem comparar els bonollibres dels col·legis amb les receptes dels medicaments? Doncs a partir d’ara, sols es faran receptes per a 2 de cada 9 malalts d’alguna malaltia... percentatge de llibres que es bonifiquen en els col·legis: 2 cursos de 9 que hi tenim ..

I als instituts..?. per què no hi ha cap bonificació pels alumnes de la ESO i/o batxillerat? ... Aquestos xiquets i xiquetes no entren en aquest divertiment? No tenen dret a cap medicació...? A quin model sanitari corresponent ..? (jo li aporte idees: estaria bé equiparar-los amb els pensionistes)..

I ja que hem entrat al Joc de les comparacions anem a seguir comparant els llibres de text amb els medicaments genèrics (encara que aquesta comparació tampoc es meua).

¿Vol indicar-nos el nostre conseller que degut a la “gratuïtat dels llibres” anem cap uns llibres genèrics on els mestres, els equips directius dels centres o els claustres no tindran res a dir sobre les diferents ofertes de les diferents editorials... així... tots uniformats amb el “traje de la gratuïtat” en el segle de l’exaltació de les diferències... gràcies senyor conseller...jo.... i molts més com jo, seguirem gastant els nostres diners amb tractaments naturals i homeopatia.

CONVIVENCIA SI, GRACIAS

Cuando en unos pocos metros 25 o 30 niños y niños han de pasar juntos alrededor de 8 horas diarias de lunes a viernes estarán cohabitando quieran o no quiera, “va a ser” que están conviviendo. La convivencia, pues, se presupone, lo que realmente nos importa a los padres y las madres es que estas horas de convivencia sean gratificantes.

Si el estudio para nuestros hijos es su trabajo, necesitan, al igual que ocurre en los nuestros trabajos diarios tener un marco legislativo claro y que ayude a reforzar las buenas prácticas en su vida diaria, valores como la tolerancia, el respeto y la responsabilidad, son las asignaturas que bien aprendidas les aprovecharán siempre, en la escuela, la casa i en la sociedad.

Si somos capaces de regular los valores que han de aprender, seremos capaces de enseñarlos y dejaremos de debatir a quien compete enseñarlos. Aprender a convivir se aprende conviviendo, y ésta es una asignatura en la que todos hemos de participar, padres, profesorado y alumnos.